Final cruel

Conte contat, conte acabat. La història del Barça a la Champions ha arribat a la seva fi. Ha estat un conte bonic, però el final, com la majoria dels finals, ha estat trist. Els blaugranes, després d'una temporada espectacular, han caigut a les portes de la glòria: la final de la Champions. 

Ho han fet amb el cap ben alt i després de vendre molt cara la seva pell. De fet, han tingut a tocar ser a Múnic. I això que semblava impossible amb el 2-0 de la primera part. A la segona, però, ho han tornat a fer. A reaccionar i remuntar fins al 2-3 de Raphinha al minut 87. Però quan tot semblava fet, Acerbi ha marcat i ha deixat tocat de mort l'equip. A la pròrroga, Frattesi ha sentenciat. Res embrutarà el paper i trajectòria del Barça en aquesta Champions. Malgrat aquest final tan amarg. Bàsicament, perquè ho han tingut a tocar.

L'empresa era complicada, molt complicada. Pel resultat de l'anada a Montjuïc i per les baixes. Però les aventures d'aquests joves irreverents convidava a creure que no era impossible. De fet, res ho és en els contes. I el Barça hi ha cregut fins que ha tingut forces. Perquè n'ha fet de molt grosses aquesta temporada i, no ens enganyem, perquè té a Lamine Yamal.

A ell s'ha aferrat l'equip per mirar de creure. Les primeres pàgines han estat de protagonisme blaugrana. Amb Lamine Yamal deixant clar a Dimarco que volia ser protagonista. Al Barça, però, li ha mancat contundència al davant. En el primer quart d'hora, cap xut a Sommer. Els blaugranes han demanat penal per unes mans a l'àrea de l'Inter. Res, segons Marciniak.

Llegeix també

Les polèmiques decisions arbitrals de l'Inter-Barça que han deixat els blaugranes sense Champions

RAC1

A partir d'aquí s'ha girat la truita i els italians s'han fet amb el domini del partit. El primer a avisar ha estat Barella, amb un xut que Szczesny ha pogut aturar (min.14). Just després, ha colpejat l'Inter. Pressió sobre Olmo que ha perdut la pilota. Aquesta ha acabat a peus de Dumfries que, des dels tres quarts de camp, ha iniciat una cursa per assistir Lautaro i permetre al capità marcar a plaer amb Szczesny superat (min 21). La història es començava a tòrcer.

Aquesta, però, diu que aquest Barça mai es rendeix. I certament, tampoc ho ha fet avui. Pedri, Ferran i Lamine han inquietat la porteria interista. Però només això. Inquietar. Els de Flick han trobat a faltar la contundència de Lewandowski. 

L'Inter, per la seva part, ha tornat a aprofitar un error individual. Aquest cop una pèrdua de Gerard Martín, ha permès a Lautaro marxar sol cap a Szczesny fins que Cubarsí s'ha creuat en el seu camí. Ha semblat que tallava netament l'atac, però el VAR (aquest cop sí) ha determinat que era penal. Calhanoglu no ha perdonat des dels onze metres. 2-0 (min.41). Alguns s'han atrevit a pensar que ja sabien el final del conte. Pobres ingenus.

El Barça ha sortit disposat a reescriure la història. I s'han donat tots els condicionants. Primer, que l'Inter s'ha tancat al darrere. I després, que el Barça ha entrat en combustió. No hi ha error més gran que donar per mort aquest equip i aquests jugadors. Semblen els protagonistes de La història interminable de Michael Ende. Perquè avui han tornat a fer-ho. A remuntar, a aixecar un partit amb un marcador impossible. Com a l'anada, amb un 2-0 en contra.

Els italians havien marcat un gol en fora de joc. Però en sis minuts el Barça ha embogit, literalment. Com acostuma a passar en tot relat d'èxit i en partits com el d'avui, han aparegut els herois inesperats. Els d'avui han estat Gerard Martín i Eric Garcia. El primer, que era un dels dubtes de l'alineació, ha aconseguit centrar des de l'esquerre i el segon ha arribat a l'àrea i sense deixar caure la pilota, ha engaltat un xut que ha entrat com un coet a la porteria de Sommer (min.54). Just després tots dos han estat a punt de repetir en una contra. El porter suís ho ha evitat amb una aturada antològica. 

Tant és, perquè el Barça quan està en aquest mode és pràcticament imparable. I hi ha tornat. De nou Gerard Martín amb una centrada que Olmo ha rematat de cap superant Sommer (min.60). El Barça tenia l'Inter agafat pel ganyot. 

Als italians se'ls han aparegut tots els fantasmes de l'anada. Tot i l'avantatge al marcador, eren plenament conscients del mal que et pot infligir aquest equip. Ha estat a punt de rematar-los Lamine Yamal amb una rosca de les seves, que Sommer ha enviat a córner (min.77). Després del vendaval blaugrana, ha arribat la calma. Eren els minuts decisius i ningú volia arriscar més del compte. Hi havia massa en joc. Flick ha fet entrar Fermín per Olmo. Abans Araujo havia substituït Íñigo Martínez.

El destí dictava que el partit acabés a la pròrroga i fins i tot que els penals dictessin sentència. Però aquest Barça ha decidit que no. Lamine ha enviat una pilota al pal i a tres minuts pel final, Pedri ha recuperat una pilota a camp de l'Inter. Ha filtrat una pilota per Raphinha, que ha entrat a l'àrea i ha xutat amb tota l'ànima. Sommer ha refusat, però en el segon intent, l'ha superat. Gol, glòria, remuntada (min.87). De nou. 

Tot semblava dat i beneït, però en aquesta eliminatòria tot és possible. Fins i tot que l'Inter sigui capaç d'empatar al minut 90, quan el Barça ja tocava la glòria amb les mans. Dumfries, un dels jugadors que més mal ha fet, ha centrat des de la dreta i Acerbi ha pogut rematar i superar Szczesny (min.90). Els blaugranes han reclamat una falta a l'inici de la jugada. Marciniak tampoc ha vist res. El cop emocional per al Barça ha estat fort, perquè s'ha vist a la final de la Champions.

Calia veure si el Barça, de nou, era capaç de refer-se, sobretot anímicament. Les forces de l'equip justejaven. Qualsevol gol podia decantar l'eliminatòria. I aquest cop, a diferència del que ha passat en bon part de la temporada, el que ha arribat ha estat el del rival. El gol de l'Inter. El Barça, amb dificultats, ha mirat d'arribar a la porteria de Sommer. Els italians, reforçats per l'empat, han tornat a ser efectius. Thuram ha superat Araujo i ha posat una pilota a l'interior de l'àrea perquè Frattesi, arribant des del darrere, rematés i fes impossible l'aturada de Szczesny. 

Les últimes bales de Flick per la segona part de la pròrroga han estat Gavi i Pau Víctor. El Barça ho ha intentat tot en aquest tram, amb més cor que cap. Necessitava un gol i Lamine Yamal l'ha tingut (min.115), però la capacitat d'èpica d'aquest equip no ha donat per mes. I no se li pot recriminar. Ni el resultat ni res del que han fet en aquesta Champions. 

Ha estat un conte increïble, ple d'estones memorables. En molts moments, com avui, ha estat un conte de fades. Sent 6 de maig i amb el gol de Raphinha tots hem cregut conèixer quin seria el desenllaç. El mateix que el 2009. Però no. Llàstima d'aquest final. Un final cruel.