Per què absolen Dani Alves? Les claus per entendre la decisió de la sala d'apel·lacions
Agressió sexual
El TSJC apunta que la sentència condemnatòria està plena "d'imprecisions, inconsistències i contradiccions", i no considera provada la culpabilitat de l'exfutbolista
Actualitzat:
Gir de guió important i inesperat en el cas de la presumpta agressió sexual de Dani Alves a una noia a la discoteca Sutton de Barcelona, el 31 de desembre del 2022. Aquest divendres, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha absolt l'exfutbolista del Barça després de revisar la sentència de l'Audiència de Barcelona, que l'havia condemnat a quatre anys i mig de presó.
Per unanimitat, els magistrats de la sala d'apel·lacions del TSJC (Maria Àngels Vivas, Roser Bach, María Jesús Manzano i Manuel Álvarez) han donat la raó al recurs presentat per la defensa d'Alves i deixen en paper mullat tant la pena de presó com les mesures cautelars contra el brasiler.
Llegeix també
La justícia revoca la sentència contra Dani Alves i l'absol del delicte d'agressió sexual
La resolució es pot recórrer al Tribunal Suprem, però d'entrada suposa un cop per a les acusacions, que, de fet, havien presentat recursos contra la sentència de l'Audiència demanant una condemna més dura -fins a 12 anys de presó- per a Dani Alves.
Per què el TSJC absol Dani Alves?
La sentència de la sala d'apel·lacions apunta que la sentència condemnatòria està plena "d'imprecisions, inconsistències i contradiccions", i no considera provada la culpabilitat de l'exfutbolista. També posa en dubte la fiabilitat del testimoni de la víctima perquè una part del seu relat no quadra amb el que van gravar les càmeres de seguretat.
La sentència conté una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències
La fiabilitat del testimoni de la víctima
La resolució destaca que en la part de la declaració de la denunciant que era "objectivament comprovable" (perquè hi havia una gravació en vídeo) "el que relata no es correspon amb la realitat". La jove va manifestar "en tot moment la seva incomoditat amb la conducta de l'acusat", mentre que l'enregistrament revela una situació ben diferent, tal com ja reconeixia la primera sentència.
El tribunal apunta que aquesta manca de concordança del testimoni amb les imatges posa en dubte "la fiabilitat del seu relat" i que, per tant, cal anar amb peus de plom a l'hora de donar-li veracitat en la part dels fets no gravats. És a dir, la suposada penetració sense consentiment que va passar dins del lavabo.
La divergència entre el relat de la denunciant i el que realment va passar compromet greument la fiabilitat del seu relat
En aquest sentit, el tribunal critica que no es contrastés prou la declaració de la noia sobre el que va passar a dins del bany amb altres proves pericials, com l'anàlisi de l'ADN o de les empremtes dactilars.
Segons els magistrats, la primera sentència entra en contradicció sobre com es va produir l'agressió sexual a l'interior del lavabo, atès que primer relaciona una ferida al genoll de la víctima amb una penetració vaginal no consentida i després amb una fel·lació que no dona per provada.
L'examen d'allò no registrat ha de ser particularment rigorós i estricte conforme a les exigències de la presumpció d'innocència
Credibilitat vs. fiabilitat
El TSJC aclareix en la seva resolució la diferència entre credibilitat i fiabilitat: "La sentència utilitza el terme credibilitat com a sinònim de fiabilitat, i no ho és. La credibilitat respon a una creença subjectiva, que no es pot contrastar, associat a qui presta la declaració. La fiabilitat, en canvi, afecta la declaració mateixa".
És a dir, que segons la sala d'apel·lacions, l'Audiència va donar una veracitat no justificada al testimoni de la denunciant, acceptant "una creença subjectiva del que va passar a l'interior del bany".
La sentència presenta dèficits valoratius molt rellevants i no ha extremat les cauteles per confrontar els continguts de les declaracions
El tribunal, en qualsevol cas, explica que l'única hipòtesi rellevant que se sotmet a judici és l'acusatòria i que, per tant, el fet de no donar aquesta per acreditada no suposa afirmar "que la hipòtesi veritable sigui la que manté la defensa de l'acusat".
Cànon de suficiència probatòria
Una altra de les idees clau de la sentència del TSJC fa referència a les exigències que han de tenir les sentències condemnatòries, "que han de ser més rigoroses i requereixen un cànon reforçat de motivació". És a dir, que els magistrats d'apel·lació han de revisar especialment a fons aquestes sentències, tenint en compte que la càrrega probatòria recau sobre l'acusació, i no sobre la defensa.
El fet de no donar per acreditada la hipòtesi acusatòria no suposa afirmar que la hipòtesi verdadera sigui la que manté la defensa
El tribunal deixa clar que, malgrat "les insuficiències probatòries" que impedeixen declarar culpable l'acusat, això no significa que s'hagi de donar per bona la hipòtesi de la defensa, que sosté que Alves és innocent.
