Lleó XIV recupera la vestidura tradicional per a la seva presentació com a nou papa de Roma
Vaticà
A diferència de Francesc, el nou pontífex ha recuperat la musseta vermella, l'estola i la creu daurada per a la seva primera aparició pública al balcó de la basílica de Sant Pere
Qui és Robert Prevost Martínez, el nou papa Lleó XIV: amb ascendència espanyola i proper a Francesc
Actualitzat:
El cardenal nord-americà Robert Francis Prevost és el nou papa de l'Església catòlica, té 69 anys i es farà dir Lleó XIV. Gairebé una hora després de la fumata blanca, el nou pontífex va fer la seva aparició pública al balcó de la basílica de Sant Pere del Vaticà i va portar la vestimenta tradicional que els papes utilitzen des de fa segles quan prenen possessió.
L'aparició de Lleó XIV ha contrastat amb la que va fer el seu antecessor, Jorge Bergoglio, quan va ser escollit el 2013. Aleshores, el papa Francesc va aparèixer amb una vestidura molt senzilla: una sotana blanca, el solideu i una creu penjada del coll, i va prescindir de la resta de peces.
El nou pontífex ha recuperat la musseta vermella, l'estola i la creu daurada; com les que va portar Benet XVI en el seu primer dia de pontificat.
La vestidura que porta el nou papa després de ser escollit pot ser un primer missatge de com serà el seu pontificat. Robert Prevost era un cardenal molt proper al papa Francesc i compartia amb ell moltes de les seves posicions i entre les seves prioritats hi ha la justícia social i l'acompanyament als més vulnerables. De fet, en el seu primer discurs com a pontífex, Lleó XIV ha recordat diverses vegades el seu predecessor i ha assegurat que segueixen conservant a l'oïda la veu "dèbil però sempre valenta del papa Francesc".
L'opció continuista, però de consens
Així i tot, també pot deixar una cosa clara: Lleó XIV no és Francesc. De fet, Prevost es va convertir en el candidat de consens al conclave perquè el sector reformista el considera més de centre que l'anterior pontífex. El seu nom era dels menys temuts pels conservadors.
Dijous al matí, el més ben posicionat era l'italià Pietro Parolin, però després de les votacions del matí, a l'hora de dinar, el cardenal va decidir fer un pas al costat en veure que no era capaç d'aconseguir prou suports. Aleshores els papables més influents van apostar per un altre candidat que podia representar també la continuïtat però a la vegada el consens. I va ser aleshores quan van escollir Robert Francis Prevost.