Robert Prevost, primer papa dels Estats Units: "Recordem la veu sempre valenta de Francesc"

Robert Prevost ha estat escollit nou papa de Roma i adoptarà el nom de Lleó XIV. Nord-americà i proper a Francesc, es tracta del 267è pontífex d'una llarga llista que es remunta al segle I amb Sant Pere. Els 133 cardenals que han participat en el conclave s'han posat d'acord en el segon dia de votacions a la Capella Sixtina del Vaticà i Prevost ha obtingut com a mínim dos terços dels suports.

Com és costum, el protodiaca Dominique Mamberti ha entonat la frase en llatí Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam ('Us anuncio una gran joia: tenim papa') des del balcó de la Basílica de Sant Pere per confirmar l'elecció del nou pontífex. El nou líder de l'Església catòlica ha saludat els fidels congregats a la plaça i ha donat una benedicció urbi et orbi. 

Abans, Lleó XIV ha fet el seu primer discurs com a pontífex. "Que la pau estigui amb vosaltres". Així ha començat la seva intervenció el nou pontífex, que ha enviat la seva salutació a tots els pobles i ha assegurat que segueixen conservant a l'oïda la veu "dèbil però sempre valenta del papa Francesc". De fet, ha recordat el seu predecessor en diverses ocasions durant el seu parlament.

També ha defensat una Església missionera que "construeixi ponts i diàleg", i que estigui "sempre oberta a rebre tothom amb els braços oberts". També ha cridat els fidels a la unió per ser un "únic poble sempre en pau". "Déu ens estima a tots. El mal no prevaldrà. Ajudeu-nos també vosaltres, els uns amb els altres, a construir ponts mitjançant el diàleg, la trobada", ha insistit. El cardenal nord-americà, que és agustí, ha tingut un moment per saludar en castellà la seva diòcesi al Perú.

"Unim-nos tots per ser un únic poble sempre en pau", ha afegit el papa, que ha apostat per buscar la pau i la justícia, "sense por de proclamar l'evangeli per ser missioners". S'ha declarat fill de sant Agustí i ha donat un missatge de continuïtat del papat de Francesc. També ha defensat una Església "sinodal, que camina, que busca sempre la pau, la caritat, estant sempre propers sobretot a aquells que pateixen".

Nascut el 1955 a Chicago i fill de mare d'ascendència espanyola, Robert Francis Prevost Martínez és el primer papa dels Estats Units i el primer de l'Orde de Sant Agustí en la història de l'Església catòlica. Amb 69 anys té una àmplia trajectòria que l'ha portat els últims anys a estar prop del papa Francesc, que el va nomenar el 2023 prefecte del Dicasteri per als Bisbes, l'òrgan que s'encarrega de la selecció i nomenament dels bisbes.

La seva trajectòria a l'Església ha estat marcada per importants rols i assoliments. Tot i que una organització el va denunciar per encobrir denúncies de presumptes abusos sexuals contra dos sacerdots de la diòcesi peruana de Chiclayo, que va dirigir fins al 2023. La diòcesi va negar les acusacions i el periodista peruà Pedro Salines, que va investigar l'organització Sodalicio de Vida, assegura que les acusacions contra Prevost són "absolutament falses".

El conclave va començar aquest dimecres a la tarda i l'anhelada fumata blanca ha arribat 24 hores i escaig més tard. S'ha començat a veure poc abans de les 18.10 h d'aquest dijous després de dues fumates negres dimecres al vespre i dijous al matí. Els dos últims pontífexs de l'Església catòlica, Francesc i Benet XVI, també van ser escollits la tarda del segon dia de conclave. En el cas del nou pontífex, han calgut quatre o cinc votacions per arribar a una entesa entre els cardenals.

Les votacions són per escrutini secret, que s'ha de mantenir també a posteriori, així que no se sabran els resultats de manera oficial. L'únic que se sap amb seguretat és que ha assolit els suports de com a mínim 89 dels 133 cardenals electors, més de dos terços dels purpurats. Els participants de l'escrutini només són els cardenals menors de 80 anys.

El nou papa ha estat escollit 18 dies després de la mort del papa Francesc, el 21 d'abril. El pontífex argentí va morir just l'endemà d'aparèixer per sorpresa al balcó de la plaça de Sant Pere, Diumenge de Pasqua, per fer la benedicció urbi et orbi. Feia mesos que arrossegava problemes de salut per una pneumònia bilateral que el va tenir hospitalitzat 38 dies.