Conflictes familiars pels diners: "Un error de la notaria va provocar que l'herència dels avis estigués a punt d'anar al fill a qui no pertocava"

Les herències són un dels temes que generen més problemes dins de les famílies. En molts casos perquè encara s'aborda com un tabú i no se'n parla obertament. També perquè és una qüestió complexa i tècnica i no sempre és fàcil d'explicar. 

No és un tema menor, perquè si no es fa bé o no hi ha testament, el patrimoni pot acabar en mans d'un familiar llunyà amb qui no t'has vist en dècades o amb qui ni et parlaves. Fins i tot se'l pot quedar l'administració.

Llegeix també

Pot ser que et pertoqui una herència i no ho sàpigues? "Els notaris no són investigadors privats"

Clara Bardají

Una de les coses que pot passar és que algú mori i no hi hagi testament, una situació que es dona en una quarta part dels casos. Aleshores, els hereus passen a ser els descendents, és a dir, els fills i els nets. I si no n'hi ha, se segueix un ordre ascendent: els pares. En cas que no hi hagi descendents ni ascendents, se'n beneficiaria la parella o els germans. 

Aquest és l'esquema clàssic, però avui dia les estructures familiars són més complexes i no sempre se segueixen els models de família tradicional. Per això, els experts recomanen fer un testament i evitar sorpreses.

Un altre escenari que es pot donar és el de les discussions i enemistats familiars, que en casos extrems poden arribar a les mans. 

El No ho sé de RAC1, amb Anna Vallhonesta, ha abordat el tema a "L'hora tabú", d'Albert Llimós. El periodista ha parlat amb dues advocades especialitzades en dret de successions: Meritxell Gabarró i Vanessa Iglesias.

Segons Iglesias, el 80% dels cops que hi ha un conflicte familiar en relació amb una herència hi ha diners pel mig, bé perquè no s'han complert les expectatives que els hereus preveien, bé perquè ja hi havia problemes previs dins de la família i aquest moment es converteix en un incendi insalvable.

Llegeix també

Donació en vida o herència? "Als fills, en vida, ni aigua"

Rosanna Carceller Escuder

Una de les coses que remarca Iglesias és que falta comunicació. A la vida es parla de tot menys de la mort i el repartiment de béns de la família després de la pèrdua. Aleshores, ens acabem trobant amb decisions que no entenem, més quan apareixen terceres persones.

"El que no pot faltar és la influència de persones externes a la família directa —parelles, cunyats, amistats...— que apareixen com a comentaristes d'un partit que no és el seu i que fan més mal que una altra cosa", explica al programa.

Aquí, la lletrada apunta una situació que passa en moltes famílies: els pares no volen tractar el tema de l'herència obertament amb els fills perquè consideren que el patrimoni és seu, que són ells els qui l'han aconseguit amb els seus esforços, amb la seva feina, i si enceten aquest meló pot iniciar-se una guerra que en cap cas els ve de gust. 

I, a més, Gabarró apunta un altre aspecte important per entendre per què parlar d'herències és sinònim en molts casos de maldecaps i problemes: el dol. "No oblidem que en el moment de l'herència hi ha un dol per la pèrdua d'un ésser estimat, i aquest dol inevitablement altera la nostra raó. Si ho ajuntes tot, acabem concloent que les herències són temes complexos i creen enemistats familiars", argumenta.

Llegeix també

L'advocat que revela com estalviar impostos amb les herències (i evitar guerres familiars)

Rosanna Carceller Escuder

Un cas concret en què hi va haver problemes, i que Albert Llimós posa d'exemple, va ser el de la Trini. Està relacionat amb una situació que es pot donar amb els anys: que es facin canvis en el testament. Va morir l'avi, l'àvia tenia problemes greus de salut i els dos fills eren els hereus naturals. 

Amb el primer testament que van fer, amb la figura de l'hereu encara molt present en la ment de l'avi, el fill gran s'hauria endut el pis més gran, el magatzem de la casa i els camps. Però després d'algunes situacions dins la família, es van fer canvis i en el segon testament l'edifici va passar a ser per a la filla.

Però què va passar? "Un error de la notaria va provocar que l’herència dels avis estigués a punt d’anar al fill a qui no pertocava", explica Llimós. "Per una negligència administrativa podien fer que un dels pisos anés a parar a algú que els pares no volien. Sort que en vam trobar una còpia a casa, la vam portar al notari, la vam enviar a Madrid i van certificar que era vàlid", explica la filla.

El fill en qüestió, com que no va rebre res de l'herència, va demanar la llegítima. És el dret que tenen els fills -i també els nets quan el fill o filla hagi mort- a obtenir una quarta part dels béns del difunt.

Ara bé, les dues advocades assenyalen que tothom hauria de ser lliure de donar els seus béns a qui vulgui i que, per tant, mantenir un 25% obligatori per als descendents directes està fora de lloc. Iglesias pot arribar a entendre, pels casos que ha vist al llarg de la seva carrera, que la llegítima pot tenir sentit, mentre que Gabarró creu que està desfasada.

"Abans, els fills es posaven a treballar de ben jovenets i el sou l'entregaven a casa. Si l'hereu es quedava tot el patrimoni, tenia molt sentit que els fills que havien aportat i no s'havien endut res reclamessin part de compensació d'allò que havien aportat", explica.

A més, avui dia els fills s'independitzen molt més tard i els progenitors es gasten en els fills una quantitat molt important en educació, roba i viatges, entre d'altres, com no es feia abans. "Crec que la llegítima ja els hi estem donant en vida", afegeix.

Que els pares deixin fora els fills de les herències són casos que arriben als despatxos d'advocats, però pot passar per múltiples motius. "Hi ha moltes raons, a vegades és un tema de planificació", explica Vanessa Iglesias.

"N'hi ha que tenen deutes i s'ha de mirar com deixar-los fora per no perdre els béns de l'herència. Però si es fa una bona planificació, se'ls pot deixar drets sobre l'herència sense que es perdin o els embarguin", afegeix, posant com a exemple donar el dret d'ús d'un pis. No serà del fill o filla, però el pot gaudir mentre estigui en vida.

La planificació també és clau perquè l'impacte fiscal sigui menor i així poder-lo afrontar. Perquè moltes vegades reps algun immoble, però no tens diners per pagar els impostos. Parlem de la liquiditat.

Tan Iglesias com Gabarró posen èmfasi en el fet que hi ha eines per reduir, que no evadir, els impostos o ajudar a pagar-los, ja que no es poden evitar, fraccionant les herències i que sigui així més fàcil d’assumir per als hereus.

"Nosaltres recomanem que el repartiment sigui distribuït per minimitzar l'impacte fiscal. Per exemple, deixar la meva propietat als fills i usdefruit a la meva parella. Al final, els béns aniran destinats als fills, i si ho deixem a la parella podrem pagar absurdament el doble", diu Gabarró.

Iglesias, per la seva banda, detalla: "La base de la planificació pot passar tant per l'atomització —com més beneficiaris en herència, menys hem de pagar— com per l'ús de figures jurídiques amb què estalviar impostos".

Si no planifiques, es poden tenir ensurts. A més, a Catalunya l'impost de successions és elevat, sobretot quan es tracta de parentius llunyans, en comparació amb altres comunitats autònomes. Disposem de sis mesos per pagar-ho des de la defunció del familiar, i això és rellevant.

"L'herència no hauria de ser una càrrega ni per a qui la deixa ni per a qui la rep. Simplement, ha de ser el tancament ordenat d'una història i no l'inici d'un conflicte, que molts cops acaba passant", considera Gabarró.

En aquest món també existeix la figura del desheretament, fins i tot de la llegítima, per exemple quan hi ha una absència o un maltractament físic, i es pot acreditar amb una sentència ferma. 

També hi ha l'opció de renunciar a les herències, que es fa en un 15% dels casos. Acostuma a passar quan el passiu, el deute, és superior als béns que s'han d'heretar. També es pot renunciar per qüestions fiscals, és a dir, quan la renúncia provoca un estalvi.

Llegeix també

Adeu a les disputes entre fills per l'herència: la figura legal que has de conèixer si vols evitar que es barallin pels diners

Víctor Endrino Cuesta

I la manipulació? També existeix: algú s'apropa a la persona que acostuma a tenir béns amb l’objectiu de fer-li canviar el testament i beneficiar-se'n. I aquí apareixen dos conceptes importants. Primer de tot, el pacte successori, que és una manera de blindar la successió perquè no es pot modificar si no ho signen totes les parts.

En segon lloc, la figura del marmessor, una persona escollida per fer complir i executar la voluntat del testador. S'encarregarà d’administrar els béns per materialitzar l'herència amb solvència i lidiar amb els possibles conflictes que sorgeixin amb els hereus.