"El davantal": L’espectacle més gran del món
Actualitzat:
Hi ha dies que el tenis et recorda per què l’estimes. Partits que no s’obliden. Que no es miren, es viuen. I ahir, a la Philippe Chatrier, vam viure la final més llarga de la història de Roland Garros. Un partit que no es pot reduir a un marcador. El Carlos Alcaraz – Jannik Sinner d’aquest diumenge no va ser només una final: va ser una odissea esportiva, una novel·la russa a cinc sets i cinc hores i vint-i-nou minuts.
Ho va dir l'Àlex Corretja a Eurosport: “El millor partit que he vist mai.” I si ho diu ell, que ha jugat, patit i narrat centenars de grans duels… toca parar l’orella. Perquè ahir no es tractava només de guanyar Roland Garros. Es tractava d’arribar viu al final d’una travessa emocional que portava els dos tennistes al límit físic, mental i fins i tot existencial.
Sóc d’una generació que va créixer amb el Borg-McEnroe de Wimbledon, amb aquella final de glaç contra foc. Amb els duels infinits Evert-Navratilova a París, i més endavant amb aquell Federer-Nadal de 2008 a Wimbledon que encara avui sembla irreal. Però és que allò d’ahir… és una altra cosa.
Carlos Alcaraz té 21 anys i juga com si hagués viscut cent finals. Riu, s’estripa, lluita, s’arrossega i es torna a aixecar. I Sinner, número 1 del món, és la fiabilitat feta atleta. Fred per fora, volcà per dins. Ahir, van transformar una pista de tennis en un escenari d’òpera.
Rampes, desgast, mirades buides, cops impossibles… I un públic dret, amb la sensació d’estar assistint a una cosa irrepetible. Una lluita no per la glòria, sinó per a la posteritat.
I quan Alcaraz va aixecar el trofeu, exhaust, amb els ulls plorosos i les cames bategant de dolor, sabíem que no només celebrava el seu segon Roland Garros. Celebrava el naixement d’un mite. Un d’aquells que expliquem als nostres fills, com nosaltres vam explicar Bjorn Borg, John McEnroe, Pete Sampras, Ivan Lendl, Arancha Sanchez Vicario, Monica Seles, Stefffi Graff, Martina Navratilova, Chris Evert o l'anterior generació: Rafa Nadal, Novak Djokovic, Roger Federer o les germanes Williams.
