La cultura com a refugi i altaveu
Actualitzat:
Fa només unes setmanes se’ns volia fer creure des de la Unió Europea de Radiodifusió que la música no es pot barrejar amb la política. Curiosa manera d’entendre una expressió cultural, quan precisament la música ha esdevingut un dels principals vehicles en l’activisme més variat: la Nova Cançó a Catalunya contra el franquisme, el hippisme als Estats Units contra la guerra del Vietnam o els cantautors llatinoamericans contra les dictadures.
Avui el principal focus d’activisme polític a través de la música és la massacre a què des de fa un any i mig l’exèrcit israelià està sotmetent la població de Gaza. I per més que l’estat d’Israel, intenti comprar el silenci, finançant Eurovisió a través de patrocinis o festivals a través de fons d’inversió, la cultura no calla.
Llegeix també
Tinet Rubira: "Amb 'Esa diva' s'han equivocat Melody i tota la gent que la va engrandir"
Perquè quan la política no és capaç d’expressar i aturar les injustícies, la cultura es converteix en un refugi i un altaveu capaç de despertar consciències i esperit crític. Per què sí, qualsevol forma d’expressió humana és política diguin el que diguin des d’Eurovisió.