Els de les signatures contra l'Estatut
Actualitzat:
La idea romàntica de l’Europa dels pobles agermanats queda una mica lluny de la realitat que ens trobem amb els engranatges que fan funcionar la Unió Europea.
És un club de socis, en què els estats tallen el bacallà en funció dels seus interessos. I a la taula dels consells europeus no hi ha amics o enemics de Catalunya, sinó que cadascú es mira el melic i busca contrapartides per les seves posicions. Els favors es paguen.
Portant-ho dimarts a votació, Pedro Sánchez demostra que juga a fons aquesta carta a favor del plurilingüisme. El resultat pot transmetre que si no s’aconsegueix l’oficialitat del català no serà pel veto d’Espanya, sinó d’altres estats, alguns amb llengües menys parlades que el català, per cert.
I també podrà donar-ne les culpes a les maniobres d’Alberto Núñez Feijóo per sabotejar-ho. Li poden sortir cares al PP, que el fan aparèixer amb una imatge d’anticatalà que li pot fer perdre amics i dinamitar ponts amb Catalunya. Els qui fa vint anys recollien signatures contra l’Estatut ara busquen suports contra el català a Europa.