La Lliga de Flick i del Barça més divertit
El Barça, campió
Els blaugranes han estat superiors als rivals durant gairebé tot el campionat i han sentenciat el títol amb una segona volta impecable
Actualitzat:
El Barça ja és campió de Lliga. No va poder ser dimecres per passiva, però el triomf contra l'Espanyol (0-2) ha certificat la 28a Lliga de la història del club blaugrana. És el novè doblet i el primer triplet de títols estatals, després de guanyar la Copa del Rei i la Supercopa d’Espanya també contra el Reial Madrid.
Una Lliga absolutament merescuda per a l'equip de Flick, que ha estat el millor per futbol, per resultats i per espectacle, i ha dominat gairebé de principi a fi la competició, només amb l'asterisc d'una mala ratxa entre el novembre i el desembre.
La Lliga de Hansi Flick
Aquesta és la Lliga de l’explosió definitiva de Lamine Yamal. La Lliga del Raphinha més decisiu de cara a gol. La Lliga de la consolidació de Pedri com el metrònom que mou l’equip amb mestria. La Lliga del golejador incansable Lewandowski i de l’exjubilat Szczesny. La Lliga dels joves del planter que són present i futur (Cubarsí, Balde, Fermín, Gavi, Gerard Martín...). La Lliga del lideratge veterà d'Íñigo Martínez i de l'incombustible Koundé, empenyent l'equip sempre endavant des de la defensa. Però per sobre de tot, aquesta és la Lliga de Hansi Flick.
L'entrenador alemany ha aconseguit capgirar la mentalitat de tot el club amb un joc ofensiu i vibrant, golejades, remuntades impossibles, instint competitiu i títols. L'afició ha recuperat l'alegria, l'orgull de ser del Barça i de lluir la samarreta arreu. Flick ha sabut connectar una plantilla descarada i àvida de victòries amb una graderia que feia temps que no es divertia tant amb el futbol de l'equip. Un futbol precís i valent com la línia del fora de joc al mig del camp que ha frustrat tants gols dels rivals.
Del "shit november"
El Barça va començar la Lliga amb mà de ferro, encadenant set victòries i resultats il·lusionants com el 7-0 contra el Valladolid, l’1-4 contra el Girona o l’1-5 contra el Vila-real. Fins que va arribar la derrota al camp de l’Osasuna. Rotacions i primers dubtes en el projecte de Flick. Es van esvair ràpid -i de quina manera- amb el 0-4 al Bernabéu que deixava el Madrid a sis punts.
Després, però, arribaria el shit november, el 'novembre de merda' segons el va batejar el mateix Flick. El Barça va acumular quatre derrotes i tres empats en vuit partits entre el novembre i desembre. Els famosos 6 punts de 24 possibles que van fer perdre el lideratge als blaugranes i van donar ales al Madrid i l'Atlético. El cruel triomf matalasser a Montjuïc abans de les vacances de Nadal va fer tocar fons el Barça.
Però l’equip es va refer i va saber remuntar, tal com ha fet en pràcticament tots els grans partits de la temporada. Nou victòries seguides van servir per recuperar al febrer el primer lloc de la taula, que els blaugranes ja no deixarien escapar. El Barça ha fet una segona volta gairebé perfecta amb 15 victòries i dos empats, quan falten dues jornades.
El 2-4 al Metropolitano va enterrar les opcions de l’Atlètic de Madrid; el memorable 4-3 contra el Madrid a Montjuïc va ensorrar els blancs; i el 0-2 al derbi ha acabat sentenciant el títol.
I tot això, amb un calendari més que exigent, sumant de tres en tres a la Lliga mentre s'anaven avançant rondes a la Copa i a la Champions, amb rivals cada cop més durs. El Barça culmina el triplet estatal i ja prepara la renovació de Flick. Mentrestant, el Madrid acaba la temporada en blanc i acomiada Ancelotti. Celebrem-ho, que això no passa cada any!
