Públic i músics canten 'El meu avi' a les havaneres de Calella de Palafrugell després d'una forta xiulada i mocadorada
Himne
La gent ha reclamat a crits l'havanera d'Ortega Monasterio i els grups l'han acabat tocant tot i que no formava part del repertori per primera vegada
Actualitzat:
El meu avi ha acabat sonant amb força a la popular cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell d'aquest dissabte tot i la decisió de treure-la del repertori per primer cop després de gairebé mig segle d'incloure-la dins el cant final. Quan ha arribat el moment, el públic ha fet una sonora xiulada i una mocadorada reclamant poder escoltar l'havanera d'Ortega Monasterio.
Els quatre grups que hi havia a l'escenari -Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo han acabat interpretant la cançó per tancar la nit. De fet, abans que sonés, en alguns moments els crits del públic han impedit que les altres cançons s'escoltessin. Bé sigui per tradició, per desacord o perquè la cançó és un himne del gènere que sobrepassa el seu autor, la gent ha decidit que El meu avi havia de sonar.
Tot plegat després de dues setmanes de polèmica. L'Ajuntament havia pactat amb els grups excloure aquest clàssic arran del documental de TV3 Murs de silenci, que vinculava l'autor de l'havanera, José Luis Ortega Monasterio, amb una xarxa d'explotació sexual de menors i que els seus hereus ja han portat als jutjats.
En els darrers dies, la controvèrsia ha sumat opinions tant a favor com en contra. Entre aquestes últimes, les que defensen que El meu avi està per sobre del compositor i ja és un himne del gènere, o les crides a xarxes socials perquè l'havanera s'interpretés de manera espontània. De fet, la família ja va criticar la decisió de treure l'havanera del cant final, que va qualificar de "censura".
Xiulada i mocadorada
La incògnita de si acabaria sonant El meu avi s'ha mantingut fins al darrer moment. Ha estat quan els quatre grups participants (Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo) han pujat a l'escenari quan el públic ha fet una sonora xiulada i mocadorada, i ha corejat a crits el títol de la cançó d'Ortega Monasterio.
Al final, els grups han decidit tocar-la al final. De fet, ells mateixos ja van anunciar que ho farien poc abans de mitjanit després de pactar-ho de forma conjunta. Abans, però, els xiulets del públic han impedit que es pogués escoltar la lletra de les altres havaneres, a excepció de La bella Lola. Al final, El meu avi s'ha cantat a l'uníson, i l'havanera ha tornat a tancar una nova edició de la Cantada d'Havaneres.
L'Ajuntament diu que no hi ha hagut imposicions
En un comunicat, l'Ajuntament de Palafrugell ha subratllat que "el desenllaç de la cantada confirma allò que s'ha sostingut des del primer moment: totes les decisions s'han pres des del consens amb els grups participants i sense imposicions". Al text, el consistori recorda que "la pressió del directe damunt l'escenari és molt elevada", i que ha estat "en aquest context, quan amb un diàleg entre ells, els grups han decidit cantar El meu avi amb el públic".
L'alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha reiterat abans de la cantada que ella no obligaria mai ningú a no cantar El meu avi. De fet, Millán s'ha mostrat convençuda que l'havanera d'Ortega Monasterio es cantaria durant la vetllada a la platja del Port Bo i ha dit, que de fet, "cantar també és una forma de manifestació bonica". L'alcaldessa, però, sí que ha lamentat que haver tret 'El meu avi' del programa s'hagi qualificat de "censura", com va assegurar aquest dissabte al Via lliure.
Des del 1966
La Cantada d'Havaneres es remunta a l'any 1966. Aleshores, aquella primera trobada de cantaires es va celebrar a la taverna de Can Batlle, i va ser quan Francesc Alsius, Frederic Martí i Joan Pericot van coincidir en la presentació del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, el segon recull del gènere publicat a Catalunya.
L'èxit de la trobada va animar els organitzadors a repetir-la l'any següent, amb una cantada més formal a la platja d'en Calau. El 1969, l'Associació d'Amics de Calella, que en aquella primera època organitzava la Cantada d'Havaneres, va decidir traslladar-la a la plaça del Port Bo, on encara se celebra actualment.