Els antics responsables de la DGAIA es posen la medalla de destapar el cas de la xarxa de pederàstia que afectava una de les menors
Abusos
L'exdirectora Ester Sara Cabanes assegura en una compareixença al Parlament que "quan la nena entra al recurs, no és abusada ni violada"
Actualitzat:
Els antics responsables de la DGAIA es posen la medalla de destapar el cas de la xarxa de pederàstia que afectava una de les menors sota la guarda de la institució. La noia havia patit abusos dos anys abans d'entrar en un dels centres i cinc mesos després d'estar-s'hi va escapolir-se. Aleshores la DGAIA i els pares van dur el cas als Mossos, que el van començar a investigar.
L'exdirectora Ester Sara Cabanes ha explicat la cronologia del cas en una compareixença al Parlament. El maig del 2021 la menor va entrar en un centre de la DGAIA. Va ser en un règim on la tutela la tenen els pares i ells decideixen on dorm i on fa els àpats.
Llegeix també
El Govern rebateja la DGAIA i li treu el poder de contractar i donar ajudes econòmiques
Va estar-se en el centre cinc mesos i l'octubre del 2021 van descobrir que s'havia escapat. Aleshores van dur el cas als Mossos, que van començar a investigar-lo. Cabanes ha assegurat que durant aquest temps no els va passar per alt cap altra fugida.
"Quan la nena entra al recurs no és abusada ni violada, sinó el que fa la DGAIA és detectar una situació per la qual si no hagués fet tot el que va fer, mai hauria existit l'operació Dàmocles", ha explicat.
Quan la nena entra al recurs no és abusada ni violada
exdirectora de la DGAIA
Tres anys després que comencessin a investigar el cas, el juny del 2024, la policia va fer-lo públic. Ara, està judicialitzat i la Fiscalia demana 107 anys de presó per a l'home responsable de la xarxa de pederàstia.
N'ha parlat en una compareixença amb l'exconseller Chakir el Homrani i quatre exalts càrrecs de la DGAIA que van gestionar la seva gestió al capdavant de la institució entre el 2016 i el 2020.
La Sindicatura de Comptes els va acusar d'irregularitats després de contractar per la via d'emergència prop de 300 centres d'acollida. El Homrani ha defensat que va multiplicar-se l'arribada de joves sense família durant aquests anys i no van tenir cap més remei que actuar així per fer front a la crisi humanitària.
"Havíem d'agilitzar al màxim la incorporació de joves i infants en el sistema de protecció del menor per al seu benestar, i això implicava la creació de noves places. En primer lloc, incrementant la capacitat dels centres existents, la famosa sobreocupació. I, en segon lloc, creant nous centres. I l'única manera possible dins l'ordenament jurídic era amb la contractació d'emergència", ha explicat.
A més, assegura que la falta de pressupostos i l'aprovació del 155 els va deixar encara amb menys marge de moviments.
