Alfredo García, supervisor de reactors nuclears: "El de Vandellòs I estava molt lluny d'haver tingut un accident nuclear"
'Versió RAC1'
L'expert desmenteix que el reactor treballés a una temperatura perillosa i assegura que per generar emissions radioactives havia d'arribar a 1.200 graus
Actualitzat:
El Sense Ficció de TV3 ha emès aquesta setmana el documental Els herois de Vandellòs I, que aborda l'incident que el 19 d'octubre del 1989 va tenir lloc en aquesta central nuclear i que podria haver acabat en tragèdia.
El Versió RAC1 de Toni Clapés amplia la informació i resol els dubtes que ha generat el documental amb Alfredo García, enginyer de telecomunicacions, operador i supervisor de reactors nuclears amb 27 anys d'experiència al sector. Actualment, treballa a la central d'Ascó i durant molts anys va mantenir una relació molt estreta amb un dels treballadors que va viure en primera persona la crisi del 1989.
La temperatura del reactor no era perillosa
El documental explica que la temperatura a partir de la qual hi pot haver fugues radioactives és de 315 graus i en les imatges es mostra diverses vegades com la temperatura hauria arribat fins als 310.
García desmenteix aquesta informació. Assegura que "el disseny d'aquest reactor funcionava bé a 400 graus" i que, per tant, no podia ser perillós passar dels 300". De fet, especifica que "el límit de seguretat són 600 graus". "A partir de 600 podríem tenir risc de CO₂, però, així i tot, perquè es generin emissions radioactives havia d'arribar a 1.200 graus", afegeix.
El disseny d'aquest reactor funcionava bé a 400 graus, no podia ser perillós passar els 300
supervisor de reactors nuclears
Vandellòs I era una central de fissió nuclear i funcionava a partir de la partició d'àtoms d'urani natural. García exposa que totes les centrals nuclears funcionen amb el mateix principi fonamental dels reactors de fissió: l'equivalència massa-energia (E=mc²).
En el cas de la central catalana, l'expert explica que "aquest disseny tenia una particularitat, i és que no estava refrigerat per aigua sinó per CO₂". A més, recorda que es tractava d'una central amb un disseny més antic, amb uns "estàndards de seguretat més baixos", i també "operadors que no tenien entrenament en simuladors com els que tenim actualment".
Malgrat aquestes diferències, el reactor també comptava amb una sèrie d'avantatges. "Tenia molta inèrcia, no s'escalfava amb molta velocitat i disposava d'un sistema de refrigeració inaturada", continua Garcia. A més, la central tenia un sistema RAE, de seguretat addicional, "que no es va fer servir perquè no va ser necessari".
La central tenia un sistema de seguretat addicional que no es va fer servir perquè no va ser necessari
supervisor de reactors nuclears
Per tot, l’expert desmenteix les teories al voltant de Vandellòs I: "Aquest reactor estava molt lluny d'haver tingut un accident nuclear".