El Suprem obliga el Govern a retornar a Sixena les pintures murals exposades al MNAC

El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dimecres que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha de retornar a Sixena (Osca) les pintures murals que té exposades al museu. És un conjunt artístic únic i excepcional del romànic que ha enfrontat els governs de Catalunya i l'Aragó als tribunals durant més d'una dècada.

L'alt tribunal dona 20 dies de marge a la Generalitat per fer efectiu el retorn de les obres d'art que estan exposades a la sala capitular del museu. La decisió del Suprem arriba nou anys després que un jutjat d'Osca sentenciés el 2016 que els frescos havien de retornar al monestir de Sixena, d'on eren originaris. 

L'Audiència provincial d'Osca ja va desestimar en el seu dia els recursos contra la sentència del MNAC i de la Generalitat, però no es van donar per vençuts i van tornar a recórrer davant del Suprem. Ara, el tribunal ha desestimat aquest recurs i ha donat la raó al govern de l'Aragó. Els magistrats consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit, i, per tant, el cas no ha prescrit. 

Fa dos mesos, el monestir de Vilanova de Sixena va obrir les portes després de dos anys i mig tancat per reformes. Ho va fer exhibint només un terç del centenar d'obres d'art que la Guàrdia Civil es va endur del Museu de Lleida i del MNAC durant l'aplicació de l'article 155. L'any 2017 van arribar a Sixena 51 obres conservades fins llavors al MNAC i 44 més a l'equipament lleidatà. Amb tot, només s'exhibeixen 28 peces, 19 de les quals provenen de Lleida i 9 més del MNAC. La resta estan dipositades al magatzem.

Llegeix també

Damià Amorós, museòleg: "No sé si hi haurà cap equip tècnic que es vegi amb cor de fer el trasllat de les pintures de Sixena"

Mariona Gil

El MNAC ja va alertar que arrencar les pintures murals de la seva actual ubicació i traslladar-les al monestir originari podria malmetre-les greument i provocar "perjudicis irreparables". "Els riscos són extremadament alts i les pintures podrien quedar irremeiablement danyades", apuntava el museu després d'analitzar en profunditat les obres a través de diversos estudis i informes científics. 

"El conjunt pictòric, per les seves característiques tècniques i els danys que va patir al llarg de la història, presenta una fragilitat extrema i una gran sensibilitat davant qualsevol canvi en el seu entorn (temperatura, humitat relativa, qualitat de l’aire) o possible tensió, vibració i moviment". Recordem que les pintures que exposa el MNAC van ser rescatades d'urgència després d'un incendi al monestir el 1936.

La Generalitat ha assegurat que la prioritat continua sent preservar les pintures de Sixena. La decisió del Suprem, segons l'executiu, pot malmetre les obres d'art. "Analitzarem la sentència i traslladarem allò que hem anat traslladant fins ara, que és no prendre cap decisió que pugui perjudicar el seu manteniment i integritat. Estudiarem la sentència i veurem quin recorregut li donarem", ha explicat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, des de Madrid.

En paral·lel, la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, ha demanat prudència i ha dit que volen llegir-se la sentència amb deteniment. En una compareixença molt breu, ha assegurat que volen ser prudents, però també ha deixat clar que la prioritat és la conservació de l'obra: "Els serveis jurídics estan llegint, analitzant i valorant la sentència, la prioritat del Govern i del MNAC és la preservació del patrimoni".

Hernàndez ha afegit que els informes que s'han anat presentant durant el procés diuen que és impossible traslladar les pintures sense danyar-les. Ara, ha dit, han de veure qui ha de fer el trasllat i com.

L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, ha lamentat la decisió del Suprem i ha denunciat que aquest fet "provocarà uns danys irreversibles a una part del patrimoni cultural català d'un valor incalculable". 

"Els culpables de tot això algun dia hauran de passar comptes", ha assegurat. També considerat que el de Sixena ha estat un "cas polititzat des dels inicis" i que "totes les resolucions han estat a favor de l'Aragó".

La també exconsellera de Cultura, Laura Borràs, ha qüestionat la decisió, que ha descrit com un cas de "lawfare artístic" i "una forma més de la catalanofòbia". Per la seva part, Carles Puigdemont ho ha considerat "un despropòsit" i ha alertat que la sentència "no es pot executar" sense posar les obres en risc.

Esquerra Republicana ha coincidit amb Junts i ha assegurat que la decisió del Suprem d'obligar a tornar-les a l'Aragó és una altra de les mesures de l'estat espanyol contra Catalunya. 

"És una sentència que no en té res, de justa. És la segona part d'un espoli del 2017, quan van marxar les 44 peces que estaven al museu de Lleida cap a Sixena, que hem vist tancat el monestir fins fa quatre dies. El més problemàtic és que no té en compte la conservació de les mateixes peces", ha parlat la diputada Lluïsa Llop.

Llegeix també

Quin és l'origen del conflicte per les obres de Sixena entre Catalunya i l'Aragó?

Arnau Mañé

En sentit contrari s'ha manifestat el president aragonès, Jorge Azcón, que ha confessat sentir una "immensa satisfacció" després que el Suprem hagi confirmat la sentència. Una satisfacció, ha afegit, que "es veurà culminada quan puguem contemplar les pintures al seu emplaçament original". 

A través d'un text a X, el dirigent ha manifestat que la sentència de l'alt tribunal resol "categòricament el litigi a favor dels aragonesos i la integritat del seu patrimoni cultural".

Més dur ha estat l'expresident Javier Lambán, que a través de la mateixa xarxa social ha remarcat que "és un triomf de l'estat de dret i una altra raó per confiar en els jutges, veritable puntal del sistema". "Esperem que Catalunya no recorri a nous subterfugis", ha conclòs.