El jove català que ha salvat la vida a cinc persones amb la donació del seu ronyó: "M'impulsa l'amor"

L'Adrià Montoro és un jove català que ha salvat la vida a cinc persones després de donar un ronyó de manera altruista. La Vanguardia s'ha fet ressò de la història fascinant d'aquest veí d'Olesa de Montserrat que, amb només 30 anys, es va oferir voluntari a l'Hospital del Mar de Barcelona per desfer un trencaclosques molt complicat.

El jove va decidir donar un dels seus ronyons al centre, que aleshores tenia diverses cirurgies en espera. És a dir, tenien quatre donants vius i quatre receptors que no podien rebre els òrgans per incompatibilitat. Quan l'hospital va rebre el ronyó de l'Adrià, van poder resoldre l'equació i es va activar una cadena de cinc trasplantaments. 

El jove explica al diari que no ho va fer pels reconeixements. "La gent pensa que jo ara em sento molt bé per haver fet un acte altruista, però no ho vaig fer buscant una satisfacció personal", assegura. De fet, diu que ni tan sols era conscient de la transcendència que podia tenir el gest de donar un ronyó a un desconegut. 

Simplement, diu que es va atrevir a fer el pas perquè ho veia com una oportunitat de reproduir l'amor que sent cap a l'altra gent. "Penso en Crist, que ha estat la meva inspiració, i he tingut l'oportunitat de reproduir mínimament una de les maneres més grans d'expressar l'amor que he vist mai [...]. M'impulsa l'amor, un amor que he buscat durant molts anys".

Llegeix també

José Corbacho: "Gràcies al ronyó que em va donar la meva germana, puc tenir una bona qualitat de vida"

Carla Miñarro

L'Adrià és graduat en Filosofia i voluntari de Càritas des de fa anys. Diu que es va assabentar de la iniciativa a través d'una campanya de donació de sang. Va descobrir que hi havia programes per donar medul·la o plasma, però que el que li va cridar més l'atenció va ser el de ronyó. Diu que a casa seva els va costar d’entendre-ho, però als seus amics no tant: "Ja saben que soc una mica rara avis".

"Era conscient de les possibles complicacions o conseqüències, però la il·lusió i la convicció minimitzen pors i resistències. Tot va anar com m'havien dit: el dolor postoperatori, els alts i baixos emocionals... Si el ronyó que em queda tingués un rendiment mitjà-baix encara em duraria 70 anys", assegura.

El donant espera que la seva generositat pugui inspirar altres altruistes. A Espanya amb prou feines s'han registrat una vintena de donacions d'aquesta mena, en què el malalt i el donant ni tan sols es coneixen. Una xifra d'allò més baixa tenint en compte que cada any a l'estat es fan més de 4.000 trasplantaments i d'aquests, en uns 400 el donant està viu.