Xavier Guix, psicòleg: "Quan tens 50 anys has de tenir molt clar amb qui has d'anar per la vida, estàs menys per perdre el temps"
'Tranquil·la ment'
El psicòleg analitza al pòdcast 'Tranquil·la ment' les crisis d'edat, que poden arribar en pràcticament qualsevol moment
Actualitzat:
Les crisis d’edat són una realitat amb què moltes persones es troben en diferents etapes de la vida. Des de la pressió per complir amb les expectatives socials fins a la reflexió personal sobre l’evolució de l’individu, aquestes crisis generen un impacte emocional que pot marcar un abans i un després.
Al pòdcast Tranquil·la ment, amb Marc Serra, el psicòleg Xavier Guix reflexiona sobre aquests moments crítics i analitza com s’han viscut al llarg de la història de la nostra societat.
Guix destaca que els 50 anys són un punt crucial en la vida de qualsevol persona: "Als 50 has de tenir molt clar amb qui has d’anar per la vida, estàs menys per perdre el temps". És una edat en què la perspectiva sobre el passat i el futur pot crear una sensació d’incertesa i d’inquietud. "Si mires al passat, culpa. Si mires al futur, por", comenta l'expert.
Als 50 has de tenir molt clar amb qui has d’anar per la vida, estàs menys per perdre el temps
psicòleg
Però no és només amb 50 anys quan les crisis d’edat es manifesten. Guix identifica altres moments crítics, com als 21 anys, quan "el cervell acaba d’assolir la seva maduresa i s’inicia el camí cap a la vida adulta i la recerca de feina". També cap als 33, quan les persones comencen a enfrontar-se a decisions sobre la maternitat o la paternitat. I a partir dels 40 anys, quan també és habitual experimentar moments de dubte: "Tenim una crisi d'identitat, et dius a tu mateix: 'Ara tinc ganes de ser jo'. Segurament és el moment més crític."
Als 40 o 50 anys tenim una crisi d'identitat, et dius a tu mateix: 'Ara tinc ganes de ser jo'. Segurament és el moment més crític
psicòleg
La pressió social en edats primerenques
Guix també parla sobre com la pressió social afecta especialment les generacions més joves, que cada vegada més viuen crisis existencials a edats primerenques. "El problema el tenim quan tens 30 anys i dius que ja ets gran", destaca. I avisa que, sovint, són persones de menys de 30 anys les que comencen a sentir-se atrapades pel pes del temps.
Aquests pensaments es veuen amplificats per la imatge de joventut i vitalitat que domina a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, on la majoria dels referents són molt més joves, cosa que genera una sensació de desconnexió: "Un moment dramàtic és quan els teus ídols futbolístics són més joves que tu o quan vas pel carrer i et diuen ‘senyor’", afirma Guix.
El psicòleg també subratlla que l’acceptació del pas del temps és fonamental per poder gestionar aquestes crisis d’edat de manera saludable. "El problema és quan no hi ha acceptació del pas del temps i de l’envelliment", conclou, recordant-nos que cada etapa de la vida té el seu valor i les seves pròpies oportunitats. Per tant, és important aprendre a viure-les plenament, sense deixar-se atrapar per la por ni pel remordiment.